Daniel Sàez (Barcelona, 1975) és un músic i lletrista de cançons que començà la seva carrera l’any 2007 amb l’àlbum “Fàbrica” (autoeditat). Aquest primer treball li obrí les portes del BAM (Barcelona) i el MMVV (Vic).
El 2009 el precedí “Virivium” un disc més electrònic, eclèctic i divers en registres. Per aquest disc comptà amb els productors Héctor Xiqués (No neo) i Eloi Caballé (Desert).
Al següent any es presentà al públic flanquejat per una banda roquera molt consolidada per a presentar “A la taverna”, un repertori que flirtejava entre el folk i el rock més incipient de B.Dylan. En ‘A la taverna’ s’incorporaven poemes musicats d’autors catalans. Amb aquest treball, festiu i visceral, recorre de punta a punta tot el territori català. Aquell any -2010- s’endinsa en el món poètic de la ciutat de Barcelona.
Seduït per l’obra del poeta Jordi Pope, començà a musicar poemes del seu llibre Escrits, fins a construir un nou repertori del tot musico-poètic. El resultat fou “Deixa-ho córrer, mala bèstia! Poemes de Jordi Pope” en el qual hi col·laboraren -en els directes- poetes de l’escena propera a Jordi Pope. El final de gira se celebrà en el C.A.T de Gràcia (Barcelona).
En el 2013 visità el delta de l’Ebre per a fer una estada a Lo Baladre -Residencia d’artistes gestionada pel centre d’art Lo pati-. D’aquesta experiència nasqué el disc “Vist des del fangar”. Un disc en què la cançó d’autor es troba amb la cultura de tradició ebrenca. El final de gira de “Vist des del fangar” fou a l’Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta.
A Amposta col·laborà amb l’escenògrafa ampostina Maria Pons Calvet. Va musicar textos d’ella i va compondre cançons per a les accions de l’artista ebrenca; i s’inicià, a més, com a performer.
Ara, de tornada a Barcelona, ens presenta el senzill “Com els primers” (El Mamut Traçut, 2020).
“Com els primers” és la primera entrega del que serà el seu pròxim disc, “El llautó”. Aquestes recents cançons destil·len desamor, ironia, poesia i referències literàries dels seus autors/es preferits.
