10 cançons d’amor i de revolució. Poemes d’Enric Casasses

 

Cançons d’amor i de revolució és un llibre de poemes escrit per Enric Casasses i que encara resta inèdit dins de l’extensa obra del poeta. El llibre conté cinquanta-dos poemes.

D’aquests 52 poemes el músic barceloní, Daniel Sàez, n’ha musicat 10, i 10 cançons d’amor i de revolució és el títol del disc.

Enric Casasses és un dels poetes amb més trajectòria de Catalunya, i, per la seva naturalesa, un poeta que és a prop del que anomenem underground; i en aquest cas, el títol del llibre és una clara invitació a fer-ne cant del text escrit.

EL LLIBRE

CANÇONS D’AMOR I DE REVOLUCIÓ

A Cançons d’amor i de revolució tant l’amor com la revolució s’emmirallen en el poemari: l’amor és un acte revolucionari, i viceversa.

L’estil del llibre es construeix a partir de la diversitat de formes poètiques com són: el vers lliure, el sonet, l’aforisme, l’hendecasíl·lab, poema en prosa. També hi trobem formes que no són pròpies dels cànons literaris: un diagnòstic d’hospital, un parell d’obvietats, un fandango.
No dubte, el poeta, a emprar expressions quasi extingides, paraules anglosaxones i alemanyes i mots de diferents indrets del país.

El llibre està dedicat a una tal Myriam robada que no coneix i que no sap si encara està viva.

Hi ha poemes dedicats a les dones de terra endins i a les desenamorades, al seu amic Quimet i, directament, a la revolució i al capital; i com no, a la poesia i el cant.
De cites n’hi ha 3: de Joan Maragall, Ramon Llull, i de R. Zimmerman, a més de diverses notes a peu de pàgina escrites per l’autor.

L’original del llibre, maquetat pel mateix poeta, juga amb la composició visual de la pàgina fent ús de diverses fonts, colors i mides de les lletres.

Al final de la nota que obre el llibre podem llegir: Aquí no hi ha res autobiogràfic: tot és real.

EL DISC

10 CANÇONS D’AMOR I DE REVOLUCIÓ

Les cançons respiren un aire folk, les quals la instrumentació (en general), és mínima; i amb aquest “ordre”, el músic s’obre camp i pren, segons bufa el poema: dreceres salvatges, corriols de l’oníric, camins de ronda, sendes del consol o pedregars punyents.
Veu i guitarra són el centre del disc, excepte en les cançons: Amb el dit del mig, Saps?, i La creació explicada al meu amic Quimet en què la música, reclamada per la melodia original ha hagut de fer acte de presència per definir la forma última de la cançó.


Com un xoc, amor i revolució a primera vista.

Podríem dir que aquest disc ha estat fet a raig, compost en pocs dies. Com diu l’Albert Serra: És millor fer-ho ràpid i bé.
La primera cançó que sorgí d’aquest encontre fou Ha fugit una estrella; i com una allau, la resta de cançons davallaren fins a colgar el desig del músic.

La lectura, per part del músic, d’aquest poemari ha estat aquest any 2022, així com la composició de les cançons que s’inclouen en aquest treball. Sense donar temps a familiaritzar-se amb els textos, el músic s’ha deixat endur pels primers embats dels poemes, i d’aquesta manera ha estat l’instint qui ha pres el timó; i ha aplicat -quan ha calgut posar ordre, cal dir que en poques ocasions-, els recursos de composició i interpretació que ha anat adquirint al llarg dels anys.
Després, en el moment de l’edició i la producció, el músic ha estat curós a l’hora de no perdre la frescor de les cançons i el moment en què es van compondre, per tal de mantenir la cançó com un gest que el vers acciona.
Durant la gravació del disc el poeta ha posat el seu gra de sorra pel que fa a les qüestions fonètiques i el to de la veu en algunes cançons. I fins i tot, a l’hora de fer la tria de cançons, ja que 3 cançons han estat descartades.

El disc s’ha gravat a l’estudi de Barcelona de Daniel Sàez durant els mesos d’agost, setembre i octubre de 2022. Tots els instruments han estat tocats per Daniel Sàez, a excepció del theremin, que l’ha tocat sense tocar-lo, l’Anna Pantinat, en la cançó La creació explicada al meu amic Quimet.

Títols dels poemes musicats

Ha fugit una estrella
3/4
Un de bonic
Al·lusió a una dansa primera
Aquesta (La poesia)
La creació explicada al meu amic Quimet
Tira peixet
Saps?
Amb el dit del mig
L’altra

Aquest disc encara no ha estat presentat en directe, a excepció de la cançó Ha fugit una estrella que va ser interpretada dins del festival Barnasants i el festival Arítjol.

Daniel Sàez encetà la seva carrera en solitari l’any 2007 amb el disc Fàbrica. No és la primera vegada que musica textos de poetes catalans. L’any 2011 va compondre el disc (LP) Deixa-ho córrer, mala bèstia! Poemes de Jordi Pope (poeta i editor contemporani d’E. Casasses).

A %d bloguers els agrada això: