En la llengua neerlandesa medieval broek vol dir pantà i sell fa referència a un temple o casa; per tant, l’etimologia de la ciutat de Brussel·les és ermita (o cases) del pantà. En aquest llibre de dibuixos realitzats amb llapis de grafit negre 2HB, amb algun toc de color amb llapis Staedtler roig, verd o blau, faig un repàs dels llocs de Brussel·les en què vaig ser i Viure els dies d’abril i setembre de 1999.
G. és qui va enquadernar aquest llibre, i seguidament me’l va regalar aquell mateix any. Ara, mentre el dibuixo, m’adono que és un llibre fet a quatre-mans, i que hi ha, quasi, un quart de segle de diferència entre el continent i el contingut. Aquests dibuixos pouen de les cartes, objectes, postals, fotografies que G. m’escrigué, i també dels records i cançons compartides. També hi ha un altre element que tinc present: el temps que les pàgines han estat sense ser dibuixades. El temps de la no-imatge.
Aquest llibre no es compon seguint un ordre cronològic dels fets, sinó que és la memòria i els canvis de ritmes del treball que imposen el curs. És com dibuixar amb el suport de l’oblit. La ciutat es mostra insensible vers als fets, però se m’obre fàcilment quan li demano. Brussel·les és el millor dels escenaris.
Deia Maria Zambrano que “para amar a una ciudad hay que amar a alguien de esta ciudad.” Ho va saber la Montserrat Roig a Sant Petesburg i algun jo beneït a Brussel·les.
El títol dels dibuixos són en català, castellà, francès, neerlandès, portuguès i anglès.
En procés. Començat el febrer de 2023. Quan l’acabi hi haurà 52 dibuixos.
Daniel Sáez 